lunes, 19 de marzo de 2012

Una festivitat tradicional

El dia de Sant Josep ha sigut sempre festa en tota Espanya, encara que ara crec que hi ha comunitats que l'han eliminat. Més recentment se li ha afegit el del "día del padre", consolidant una celebració que ja forma part dels nostres costums amb independència de les nostres creences religioses.

Els meus records de la infància sobre aquest dia són abundants. El meu pare també es deia José Vicente i el dia del nostre sant era un dia important en la meua família. Record que, un parell de dies abans, ja s'afanyava la meua mare en els preparatius. Cridava a Pepito, de "Casa Paco", perquè li portara una caixa d'ampolletes de cervesa, "quintos", escaldava gallonets d'ametla per a fregir-los després (crec que no he provant uns altres millors), bullia faves, preparava ensaladilla russa, tramusols, cacauets, ...

Aqueix dia, de bon matí, preparava la taula amb les millors peces del seu aixovar: la manteleria primorosament brodada a mà amb "punt de creueta", una autèntica joia, quedava disposada amb els seus tovallons a joc. Els delicats gots de cristall tallat, reservats per a les grans ocasions, tenien l'oportunitat d'eixir del seu armari de rebost. La coberteria reservada per a les ocasions brillava com mai. Nosaltres, vestits i arreglats, esperàvem al fet que anaren arribant les visites.

A poc a poc, al llarg del matí, els meus oncles i ties s'anaven acostant a la nostra casa. Ens felicitaven i passaven al menjador per a prendre's la seua cerveceta i els seus aperitius. No recorde que portaren regals, simplement venien a fer la visita de rigor. Eren uns altres temps, no hi havia molt amb el que entretenir-se, i les relacions socials s'estructuraven entorn d'aquest tipus de festivitats.

Les converses giraven entorn de temes del camp, que si la collita d'olives, que si l'oli de la almazera, que si s'havien gelat les ametles, que si havia plogut bastant per a sembrar, i coses d'aqueix tipus.

Amb el temps, a poc a poc, aquesta bonica costum va anar desapareixent. La televisió va començar a robar-nos el temps, els automòbils van començar a facilitar els trasllats fora d'Ibi, les famílies es van anar desarrelant i un bon dia la meua mare va deixar de fer preparatius especials per a les visites, quedant la celebració reduïda al nucli familiar.

I al fil del que estic comentant, vull ressenyar que el divendres passat vaig estar en la "cremà" de la falla que han muntat un any més els alumnes del Taller Ocupacional Sant Pascual. L'empremta del seu Director, Paco Rico, amb origens en el cor del Barri de Ruzafa, ha quallat definitivament. Centenars de persones es van acostar al centre per a assistir a l'acte. Va haver-hi xocolata i bunyols i, al final, plors dels més xicotets en veure com el foc devorava als seus ídols. Us deixe un petit muntatge de fotos i vídeo.


Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È