sábado, 17 de marzo de 2012

Dos efemérides

Desde que un día leí un artículo que explicaba lo que se debía publicar o no publicar habitualmente en un blog procuro no abusar de las efemérides, es decir, de llenar con facilidad una entrada con el abundante material que existe en la red relacionado con celebraciones, aniversarios y eventos similares.

Hoy voy a hacer una excepción. No se trata de que vaya a invitar a nadie a celebrar el Día de San Patricio (Saint Patricks Day), festividad se celebra a nivel mundial por todos los irlandeses e incluso muchas veces por gente que no tiene ascendencia irlandesa. La celebración generalmente tiene por temática todo lo que es verde e irlandés; ambos, cristianos y no cristianos, celebran la fiesta regularmente vistiéndose de verde, disfrutando de la gastronomía irlandesa la cual incluye col y bebidas irlandesas, y asistiendo a desfiles.

L'efemèride que vull commemorar avui és l'II Dia de la poesia catalana en Facebook. Els organitzadors diuen que som un país de grans poetes, i per segon any, proposen que pengem cadascú, al blog o al mur de Facebook, un vers d'aquella poesia que ens posa els pels de punta, d'aquell poema que ens recorda aquells temps, aquella persona, aquell lloc...

La meua contribució serà un poema de Luis Llach que em recorda els meus anys d'adolescent, de canvis, de descobriment de nous horitzons. Es tracta de la lletra de la cançó "Abril 74", del disc titulat "Viatge a Ítaca" (1975), seguida del vídeo de Youtube que correspon al concert a la interpretació en el Camp Nou a l'any 1985:

Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca,
digueu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar m'atura i caic a terra,
porteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
quan guanyem el combat.



Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È