jueves, 27 de octubre de 2011

Micología familiar

Esmorzar de companys de taller de Payá Hermanos
Durant aquests dies s'estan celebrant la VI edició de les ja tradicionals "Jornadas Micológicas", organitzades des del Museu de la Biodiversitat en col·laboració amb l'Ajuntament, el CIBIO, la Universitat d'Alacant i ASOMA. Des d'antany existeix a Ibi una considerable afició a la recerca i recollida de bolets, sent molts els iberuts que acudeixen puntuals a les xarrades, conferències i activitats que es programen en aquestes Jornades.

En relació als bolets tinc moltes històries personals i familiars que podria contar. El meu pare era un entusiasta del tema i era capaç de fer centenars de quilòmetres en un dia amb tal d'arribar a alguna zona de muntanya on hi haguera rovellons (Cuenca, Teruel, Jaén, ...).

Mon pare estava pendent tot l'estiu de veure si es donarien les condicions climàtiques necessàries perquè es desencadenes el procés de naixement dels bolets. El refrany diu: "El bolet neix a l'octubre però és fill de l'agost", pero ell solia dir: “Perquè és facen esclata-sangs ha de ploure en Festes”. No sembla que aquest vaja a ser un any de bolets, doncs ni va ploure prou a l'agost ni ho va fer al setembre.

El meu pare tenia molts amics i companys de treball que li demanaven que els acompanyara i ell, que semblava tenir un olfacte especial, anava omplint les cistelles d'uns i d'uns altres (a voltes es burlava d'ells dient-los "Que esteu xapanles!"). De xiquet ja em portava a cercar esclata-sangs per les serres pròximes, encara que els seus llocs preferits estaven en el "Sotarroni" i "Buscarró" (en la zona de la vall de Polop, camí de Banyeres de Mariola), on es crien esclata-sangs amb una olor i sabor especials.

Recorde que, en l'últim mes d'octubre que mon pare va viure, va arribar un dia a casa amb la bossa de plàstic de l'esmorzar repleta de bolets. Jo li vaig preguntar per què s'havia anat a cercar-les sense avisar-me i el que va contestar:
- Baixava de veure el nivell de l'aigua del pou de Santa María i, baixant pel Barranc dels Molins, se m'ha ocorregut passar per un raconet que coneixia quan era jove, i en un rodal estaven totes.
- Home! -li vaig dir jo- dis-me on està aqueix rodal.
- Ni pensar-ho! -va respondre el meu pare bromejant- això és un secret.

Jo no vaig voler insistir, però mira per on, mesos després el meu pare moria portant-se a la tomba el secret del rodal.

Vos assegure que el meu pare va fer escola i conec un grapat d'amics als quals ell va inculcar l'afició i encara avui, quan han passat més de 20 anys des que va morir, algun d'ells li porta un grapat de bolets a la meua mare quan arriba la temporada.

10 comentarios:

Mari dijo...

Quina entrada més bonica que has escrit hui! Era curiós que el pare, havent perdut ja molta vista, trobava els esclatasangs més prompte que ningú. Ell els olia, si, era questió d'olfacte com tu dius.

Jo només vaig anar una volta a buscar esclatasangs amb el pare, ja a última hora, quan ell ja no treballava. Tinc un bonic record d'ell i de la tia Mariuetes que també venia.

És una llàstima el poc cas que vaig fer de les coses que per a ell eren tan importants, la terra, la terra per damunt de tot, i tot el que està relacionat amb ella, l'aigua, els camins, les muntanyes... va tenir que morir antes d'hora per a que a jo començara a ser conscient de l'importància que la natura té, per damunt dels conèixements, la tecnologia, la cultura... que sempre m'havien interessat més.

En fi, gràcies per parlar del pare i per haver posat eixes fotos on se'l veu tan guapo i tan autèntic.

Santi dijo...

L'afició als bolets em pareix que ens és comú a tots aquells que estimem la serra.

Jo a més no he sigut mai un depredador, quan tenia ja els suficients com per a una paella, deixava de buscar. Sempre he pensat que si tots els que busquen bolets feren el mateix, hi hauria per a tots i sobrarien. Per culpa de l'avarícia d'alguns s'han hagut de posar limitacions en alguns llocs, estant limitada la recol·lecció a un número reduït de bolets per persona i dia. Em pareix bé, hi ha gent que és capaç de carregar una furgoneta plena, encara que després se li posen roïns.

I cal veure l'esport que un fa recol·lectant bolets, que si camina, que si s'agatxa, que si talla el bolet, que si torna a caminar, que si et tornes a agatxar.... en un gimnàs no es fa tant d'esport!

Anónimo dijo...

Basseta, este año nos vamos a quedar con las ganas.

Climent dijo...

En las Islas hay auténtica pasión por buscar setas. Una de las setas comestibles más conocidas y abundantes es el "Lactarius sanguifluus", conocido como "Níscalo" en castellano, que en Cataluña denominan "rovellón" y en Baleares llamamos "Esclatasang". Los mejores son los tiernos, los grandes se agrían. Un abrazo.

Jordi (Barna) dijo...

Refranys catalans:

"Si a l´octubre plou, el rovelló es mou"

"Xafecs d´agost, bolets en abundor"

Records :)

NICO dijo...

Sempre es bonic recordarse'n de les coses que ens apropen a la terra. I en Ibi el que ens envolta es bonic i val la pena cuidar-ho. I si es pensant amb el pare de uno mateix, més encara.

Inés dijo...

M´agradat molt la teva entrada,jo també soc aficionada a la serra i a collir esclatasangs i es una cosa que em va ensenyar mon pare desde xicoteta,encara segueix buscant,pero enguany mos quedarem tots amb les ganes...llástima que el temps estiga tant loco.

Anónimo dijo...

Las setas que se crían por esta zona tienen un sabor y un olor especial, mucho más sabrosas que las que traen de Cuenca o Teruel.

Anónimo dijo...

Jo, amb un sentit homenatge a mon pare també vull contar que després d'una xicoteta discusió, he aconseguit que no tallara una magnifica figuera que tenim a l'horta, però els atmellers si que han desaparegut. El problema, que no trovàbem ningú que ens fera la feina de cuidar-los i després de molt buscar hem hagut de prendre la decisió. Es trist vore al propi pare dient que vol vendre eixe trosset de terra perquè no vol vore-la descuidada, afortunadament l'he convençut del valor sentimental que te i d'eixa figuera que ens duu a antics records
Elvira S

ROBERTO BASSETA dijo...

HOLA A TODOS:
MUY BUENO EL COMENTARIO JOSE. BONITOS RECUERDOS ME VIENEN A LA CABEZA.
SON MUCHOS LOS COMPAÑEROS Y AMIGOS DE LOS QUE HABLAS, QUE TODAVIA, HOY POR HOY LES DURA ESA AFICCION, QUE NUESTRO PADRE LES ENSEÑO, DE "ANAR A BURCAR ESCLATASANGS".
POR DESGRACIA ESTE AÑO ME TEMO QUE NI EN ESOS "RACONS SECRESTS" QUE COMENTAS, PUEDA CRECER TAN PRECIADA SETA. NO HA SIDO UN BUEN AÑO DE LLUVIAS.
LAS FOTOS ESTUPENDAS
UN FUERTE ABRAZO
ROBERTO

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È