viernes, 12 de marzo de 2010

Temps de censura a la cultura

Anit el tio Google va haver d'agarrar un refredat tremend, perquè no hi havia manera de connectar i actualitzar el blog, així que ho vaig deixar estar. Ara, encara que siga un poc tard, vos deixe este article d'opinió escrit pel meu bon amic i company Paco Agulló. Demà tornarem al ritme normal (espere).

Aquests dies hem assistit a la darrera mostra d’intolerància del PP al front de les administracions públiques. La censura mostrada amb la retirada d’unes fotos de l’exposició organitzada per la Unió de Periodistes Valencians al MuVIM ens ha de fer plantar les orelles de nou. El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha tornat ha ensenyar-nos quin és el seu tarannà democràtic i els seus principis de pluralitat i respecte a la llibertat d’expressió. Si dic bé, ha tornat. Ara ens ha sorprès amb la decisió de retirar el material fotogràfic exposat, però abans ja havia donat mostra de les seues debilitats culturals. L’actor Xavi Castillo ha patit en primera persona el que dic. El senyor Rus, aleshores alcalde de Xàtiva, va decidir anular l’actuació de l’actor alcoià en una pedania de la seua ciutat. L’humor i les bromes a l’església i als gestors polítics del PP sembla que no van agradar a aquest nou inquisidor de la Costera.

La lamentable situació ens recorda algunes de les actuacions dels dirigents actuals de les administracions valencianes. El catàleg d’exemples és molt extens però vaig a recordar-ne un molt representatiu pel càrrec que ostenta en la Generalitat la persona que el va protagonitzar. L’actual Consellera de Cultura, Trini Miró, va vetar la celebració a Alcoi del desè aniversari de les vacances de l’Ovidi Montllor. En un ple municipal, quan era la responsable de la política cultural d’Alcoi, va menysprear les propostes de la comissió cívica “Any Ovidi” que pretenia implicar a l’Ajuntament en la celebració d’aquest aniversari. Les seues paraules van ser prou expressives: “deu anys no eren suficients motius per a la celebració”. La polèmica estava servida.

La dimissió del director del MuVIM, l’alcoià Román de la Calle, ens ha demostrat que la coherència s’ha imposat a la censura. El professor d’estètica no podia acceptar una situació que es donava per una manca evident d’ètica, segons les seues pròpies paraules. En uns moments d’hores baixes en la credibilitat dels gestors polítics, l’actitud de Román de la Calle és un glop d’aire fresc. Estem davant un escenari de corrupcions i manca de transparència, part dels motius de les fotografies censurades. Ací no dimiteix ningú i tot és tirar balons fora. La decisió de Román ens demostra que no tots són iguals i no tots combreguen amb rodes de molí. Gràcies Román.

Francesc Agulló Payà
Portaveu d’EU-l’Entesa a l’Ajuntament d’Alcoi

5 comentarios:

Santi dijo...

En los tiempos que vivimos, y el país en el que estamos, no dan para una actitud como la del Sr.Alfonso Rus. Pero lo que más me sorprende de su actitud es que no haya medido la resonancia de su acto. Resulta que por obra y gracia de su actitud censora y represiva ha conseguido darle a las dichosas fotos la relevancia que en su día no tuvieron, ha conseguido que todo el mundo hable de ellas y, lo que es peor, que salgan otra vez publicadas. Si pretendió acallar lo que esas fotos pudieren significar, no solo no lo ha conseguido, sino que ha cosechado el efecto totalmente contrario al supuestamente buscado.

Pero como yo no creo en las casualidades, lo que pienso es que lo conseguido es sencillamente lo buscado, que estas fotos vuelvan a estar en el candelero y vuelvan a estar en boca de todos lo que representan las fotos: el caso Gürtel. El Sr. Alfonso Rus quiere mucho a sus compañeros de partido implicados en este caso, tanto que les proporciona publicidad gratuita.

Anónimo dijo...

Durante el Siglo de Oro español muchos escritores, poetas y dramaturgos sufrieron las iras de los censores del monarca de turno. No hemos avanzado mucho me parece.

Jorge dijo...

Que puto País de mierda y de chorizos, que desgraciadamente son elegidos democráticamente, eso sí, gracias al analfabetismo que existe, o mejor dicho, que ellos mismos alimentan.

Anónimo dijo...

Román de la Calle: un señor y creo que para agradecerselo, habria que hacer una exposicion itinerante, con el recorrido de Rajoy, al resto que les den por dictadores.

alomejor a rajoy le gusta y la adopta como ha hecho con la revelion del IVA en Madrid.

Anónimo dijo...

El otro dia me di cuenta que para encontrar, no hay que buscar.

El otro dia fui a un entierro, y encontre cosas, ya ves.
Yo nunca entro a los entierros, suelo quedarme en la puerta, quitando los 4 o 5 que fui como artista invitado, ¿me entiendes?
Pues a este entre de miron, y vi lo triste que es estar en la primera fila, te sientes que tu tambien te quieres morir, de tener esa sensacion de estar a punto de encontrar, no se que, piensas, ahora que,? lo das todo por perdido, es asi siempre.

La verdad es que, para encontrar algo no hay que buscarlo...

EL KIF

P.D. Para la tipa esa del vestido colorao.

http://www.youtube.com/watch?v=s5vcTSgj7fw&feature=related

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È