viernes, 25 de septiembre de 2009

La manipulació del llenguatge

George Orwell descriu en la seua novel·la "1984" un llenguatge construït amb intenció política, el Newspeak. En eixe llenguatge s'eliminen o modifiquen termes per a evitar que es puga parlar sobre un tema i inclús que es puga pensar en això. Els termes perillosos o negatius són modificats, així "bad" (roín) és substituït per "ungood" (no bo). Orwell literàriament denomina eixos termes el Vocabulari B, una subtil metàfora.

Hui vivim rodejats de Vocabulari B (i de Newspeak). Les paraules es manipulen i retorcen per a influir en els propis termes del debat. El llenguatge és políticament manipulat perquè allò que s'ha inventat parega real, les mentides veritats, els delictes una cosa respectable, l'impossible abastable i els perills una cosa raonable. L'immens poder de les metàfores usades pels conservadors a través dels mitjans de comunicació es plasma en l'ús de paraules que intenten condicionar les nostres interpretacions i obviar així un fenomen que els resulta incòmode.

Se m'ocorre recordar en este moment aquella frase que va posar de moda nostra Alcaldessa quan, davant de qualsevol inversió o inauguració, soltava allò de "sin costarnos un duro a los ibenses", com a forma enganyosa de fer creure que els ibenses tenim el privilegi que els no ibenses ens paguen les infraestructures. Es el llenguatge com a camuflatge del poder.

Els conservadors americans, amb Bush al cap, cada vegada més acorralats per les evidències científiques que revelen que les emissions de CO2 són la causa fonamental del calfament global, van desenrotllar una seriosa d'iniciatives per a refutar tals evidències, i una de les manipulacions més perilloses del llenguatge ha sigut la substitució del terme "Calfament Global" pel de "Canvi Climàtic".

El Calfament Global és un fet tremendament amenaçador que transforma la vida en el planeta de manera profunda. Tot el planeta s'està calfant a un ritme que s'accelera perillosament amb impredicibles repercussions. L'administració Bush va fer la seua política l'establir que eixe fet és una opinió i va donar instruccions per a substituir en tota la comunicació del govern, el partit republicà i els seus lobbys associats l'expressió "Calentamiento Global" per "Cambio Climático".

"Cambio Climático" sona molt menys amenaçador. Al cap i a la fi el clima canvia tots els dies, d'estació en estació i d'una ciutat a una altra. És la naturalesa del clima: canviar. Parlar de Canvi Climàtic sona menys amenaçador perquè ni tan sols indica un calfament. Per als neocon parlar de Canvi Climàtic és una forma innòcua i asèptica d'incloure en la conversació inclús als que neguen el calfament.

Es tracta d'una efectiva estratègia desenrotllada per a generar la idea que les temperatures del planeta són part d'un cicle de transformació del clima, intentant vincular-ho amb fenòmens històrics semblants, deixant així de costat la discussió de l'efecte que produïxen els combustibles fòssils sobre la temperatura de la Terra.

L'administració Bush en el seu esforç per minimitzar l'impacte del Calfament Global per a evitar haver de prendre mesures com firmar el Protocol de Kyoto va decidir de manera activa canviar la denominació en tota la seua comunicació, exigint a les Nacions Unides el canvi de termes en la comunicació de l'ONU. Els seminaris, trobades, estudis, congressos, etc. de les Nacions Unides van haver de canviar la denominació "Calfament Global" per "Canvi Climàtic" per a acomodar la petició de l'administració Bush o enfrontar-se a un bloqueig financer de la Casa Blanca a l'ONU.

Talleyrand deia que l'objectiu del llenguatge és ocultar les verdaderes intencions dels diplomàtics, però en els nostres dies pareix que és just el contrari. El llenguatge s'ha convertit en un ferramenta de manipulació. La intoxicació lingüística té les seues causes polítiques i econòmiques.

Els mitjans han acceptat gat per llebre sense tan sols parar-se a qüestionar-se el canvi de les paraules. Tant de bo no ocórrega el mateix en la blogosfera.


"Cuando uso una palabra", dijo Humpty Dumpty en un tono de voz muy superado, "ésta quiere decir lo que quiero que diga, ni más ni menos".

"La pregunta es" – insistió Alicia- "si se puede hacer que las palabras puedan decir tantas cosas diferentes".

"La pregunta" dijo Humpty Dumpty, "es saber quién es el que manda … eso es todo".

Alicia en el País de las Maravillas (Lewis Carroll)

9 comentarios:

Claudio dijo...

Es molt curiós que el govern que hi ha ara en Honduras siga denominat "gobierno de facto" cuan ès clarament un "Gobierno golpista". No es paréix?

Cada paraula té un significat específic que comporta una traducción en la nostra ment y el nostre sentiment. I aixó o saben bé els polítics i el centres de poder.

Anónimo dijo...

En lugar de hablar de "parados" se suele hablar de "desempleados".

Mathilde dijo...

El empleo deliberado del lenguaje para la confusión de las conciencias y la ocultación de la realidad es lo que se suele entender por manipulación. Como se han cansado de decir algunos compañeros, en el contexto de la confusión y sumisión de las conciencias, la manipulación se entiende como comunicación de los pocos orientada al dominio de los muchos. Se manipula cuando se producen deliberadamente mensajes que no concuerdan con la realidad social.

El uso manipulador del lenguaje es tan antiguo como el dominio de unos seres humanos sobre otros. Todos los dominadores, magos, religiosos, políticos, económicos, intelectuales, etc., utilizaron las palabras para confundir, aterrorizar, ocultar y mantener la ignorancia sobre las verdaderas relaciones de dominio y explotación. De ahí la necesidad de desarrollar un pensamiento crítico, independiente.
Este principio forma parte esencial de la educación.

JavierM dijo...

No deja de ser un trampantojo el hecho de que un juez ESPAÑOL, haya decidido enviar a prisión a Julio Alberto Poch, el piloto de origen argentino por su presunta participación en “vuelos de la muerte” durante la dictadura argentina, de lo que me alegro, mientras en ESPAÑA, esos mismos delitos por lo que se juzgará a este (supuesto) criminal, no sólo quedaron impunes, sino que si algún Juez ESPAÑOL osa levantar las alfombras para sacudir el olvido, otros jueces ESPAÑOLES, le llevan a los tribunales.

Vicent dijo...

Del que exposes deduïsc que no estem sords, sinó que les paraules no ens arriben amb el sentit ple i clar.

El funcionament del ser humà es recolza en una triada: PENSAR, SENTIR I ACTUAR.

Des del moment en què la informació que ens arriba al cervell és falsa, el nostre sentir es distorsiona i el nostre actuar es convertix en un despropòsit.

Si volem fer neteja dels nostres sistemes sensorials hauríem d'estar molt atents i vigilants, per exemple i per a començar, amb les trampes que ens proposen des del llenguatge.

Anónimo dijo...

Mayte y Agüera mienten habitualmente, saben que las palabras usadas con mala fe sirven para mentir, y por eso imitan a otros tiranos, como Hitler y Goebbels, hablando a la oposición con absoluta desfachatez y luciendo desafiantes su falta verborrea ante cada vez menores grupos de votantes, porque la mayoría empieza a estar sumida en la impotencia.

Toni dijo...

El TSJ de De la Rua, el muy amigo de Camps, ha devuelto a la Policía el informe que acredita la financiación ilegal del PP. Al hacerlo, ya no tienen que investigar, trampa similar a la de negar la mentira con el argumento de que el señor Camps no mentía porque él se paga los trajes (que no se los paga).

Ciertamente, con esta gentuza en las instituciones, se retuerce todo, se amaña, se desnatualiza para emplearlo aviesamente en contra el sentido común y de su propia moral, tan cristiana.

Santi dijo...

Domina el lenguaje y dominas al pueblo. Com diu Lliris ¿qué hizo Isabel La Católica? Encargar una gramática y obligar a su uso, para "cohesionar" los pueblos bajo su bastón de mando.

¿Que hicieron los romanos? Imponer su Justicia, su idioma (el latín) y su moneda.

El lenguaje es la más poderosas de las armas.

Un ejemplo muy claro es que las bombas que lanzan los israelitas sobre Palestina son operaciones contra grupos terroristas y los misiles caseros que lanzan los palestinos son atentados terroristas contra población civil.

Un misil americano sobre un banquete de bodas iraquí es un efecto colateral. Un coche bomba iraquí sobre militares americanos es un vil atentado terrorista.

Coincido con muchos de los opinantes, lo importante es que cada uno tengamos espíritu crítico y sepamos hacernos nuestra propia opinión.

Yo suelo tener como costumbre, si una noticia me llama la atención, leerla en al menos dos periódicos distintos (a ser posible de distinta orientación política) así te puedes hacer mejor tu propia opinión.

Selector de noticias dijo...

“La fiscalía debería actuar contra ‘Física y Química’, un auténtico atentado contra el menor”

Lleva con orgullo que le llamen el ‘juez Calatayud’. Es toda una eminencia y sus providencias educativas han bajado el índice de la delincuencia a lo largo de su carrera. Para este magistrado de menores, la sentencia más ejemplar “es la que nos da el día a día”, y no se cansa de postular la posibilidad de cambio del ser humano. Para ello preconiza una peculiar forma de catarsis: los delitos se pagan sirviendo a la sociedad.

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È