sábado, 15 de agosto de 2009

ANY ERASMUS ...

El 28 de setembre de 2008 vaig agafar un avió direcció Itàlia per començar a viure la meva experiència com a estudiant Erasmus... Molta il·lusió, molts nervis, molta por... i moltíssimes ganes de començar a saber què significa realment això de viure durant quasi 10 mesos lluny de ta casa...

Aprendre una llengua diferent, uns costums que no són els teus... perquè, encara que creguem el contrari, els italians i nosaltres, no ens assemblem tant com solem pensar; és una mena de prejudici que solem tenir, i que, potser serviria per descriure la “vita alla italiana” durant una setmaneta, però res d’això quan has de viure allí durant tot un curs acadèmic. I precissament d’això m’agradaria parlar en aquest article: de prejudicis, de les idees que tenim sobre l’Erasmus, que estan tant generalitzades i que m’agradaria desmentir, almenys pel que a mi respecta.

Aquest projecte preveu la realització d’un curs acadèmic o bé part d’aquest a la universitat d’un dels països que conformen la Unió Europea; experiència que no sols engloba allò referent amb l’àmbit acadèmic sinó també amb tota la resta dels aspectes de la vida quotidiana. És a dir: una experiència d’integració cultural al país de destinació.

L’ocasió de viatjar i conéixer llocs nous, cultures diferents a la teua, de conviure amb gent de tots els racons del món... són una sèrie d’oportunitats a les quals eres molt més accessible quan estas realitzant l’Erasmus. Però totes aquestes frases que descriuen magnífiques experiències que afortunadament poden convertir-se en realitat, és veuen danyades per una sèrie de prejudicis, tal i com assenyalava anteriorment, que ens fan pensar l’Erasmus com una oportunitat per a cursar un any d’universitat sense pegar ni brot.

La majoria coneixem la segona part de la frase que dóna títol a aquest article; doncs bé, no diré que no és veritat que hi ha moltíssima gent que es pren aquest any per a fer precissament això que he descrit tres línies abans d’aquesta, però també és cert, que en som d’aquells que no combreguem amb aquesta filosofia i als quals ens ha costat un any d’estudi com qualsevol altre cursat a les nostres universitats d’origen. Ple, també és cert, de noves aventures i vivències que no s’ens haurien plantejat mai sinó hagués segut en aquesta situació, però d’això és precissament del que es tracta.

Per això no puc evitat fer-me mala sang cada cop que em diuen “has fet l’erasmus, has aprofitat per passar un curs sense fer res i aprovant per la cara”. Doncs no, no ha segut el cas. He viscut moltes coses noves, sí: he viatjat he ixit, he fet festa, he conegut gent, cultura... però he estudiat també, i no, no m’han aprovat res per la cara. Hi ha temps per a fer-ho tot, és una qüestió d’organització personal, i segons el meu punt de vista, tots som capaços d’organitzar-nos.

D’altra banda però, sembla ser també, o almenys al meu parèixer és així, un assumpte d’ètica moral; en la consciència de cadascú queda el fet d’haver aprofitat aquesta beca per a fer allò al que va destinada o no. A mi, sens dubte, no se m’ha oblidat en cap moment que és una ajuda per a estudiar, ni tampoc, que són uns diners pagats pels tots els ciutadans i ciutadanes del país que treballen, i que gràcies a ells nosaltres podem gaudir d’oportunitats com aquesta. És tracta de responsabilitat, però això és una cosa que té a veure amb l’educació de cada persona.

El que m’agradaria dir també, és que aquest projecte, a més de permetre estudiar en un altre país durant un temps i de gaudir de totes eixes coses meravelloses a les quals he fet referència abans, és una gran ajuda per a créixer interiorment com a persona, per a aprendre de tu mateixa, per a coneix-te. Et dóna ales, força, confiança. No és fàcil adonar-se que en els pitjors moments, quan més falta et farien els teus no els tens ací per a que et donen una mà o et solucionen els mateixos problemes. I els obstacles semblem molt més grans quan estàs lluny de ta casa; però la satisfacció de superar-los sola és molt més gran del que podien semblar els problemes. És com una mena de prova, de repte personal amb tu mateix.

Una experiència per a viure-la. Per a viure-la al màxim. M’agradaria convidar a tots els estudiants que llisquen aquest article a anar-se’n d’Erasmus. A gaudir-lo. Afortunadament els joves d’avui tenim una sèrie d’oportunitats increïbles que ens permeten aprendre moltíssim d’una forma extraordinària. I estem segurs de que el tren passa una vegada, però si en passa dues, això no ho sabem; així que, davant el dubte, és millor agafar-lo ara, no?

Mireia Bernabeu Pardo

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È