martes, 12 de mayo de 2009

Els valencians d’Algèria

M'ha arribat un missatge del CFPA Joan Lluís Vives d’Ibi convidant-me a la presentació del llibre "Els valencians d’Algèria. (1830-1962). Memòria i patrimoni d'una comunitat emigrada", dels professors Ángela Rosa Menages i Juan Luis Monjo, reconegut amb el VIII Premi Bernat Capó.

Vaig comprar un exemplar d'este llibre res més publicar-se, farà un parell d'anys, i el vaig llegir durant l'estiu següent. Resulta una obra molt interessant per a tot aquell amant de recuperar la memòria històrica, encara que siga la de principis del segle XX i no necessàriament relacionada amb la Guerra Civil.

Amb la lectura del llibre vaig poder constatar una vegada més que el nostre poble, el valencià, també va ser emigrant durant llargues èpoques. I una vegada més em pregunte perquè a vegades som tan intolerants amb les persones que vénen de fora.

Tal com s'explica en la convocatòria, es tracta d’una obra que va més enllà de la descripció de la vida que feren molts valencians i alacantins que hagueren de marxar a aquell país per raons econòmiques i polítiques durant el segle passat, i s’endinsa en un estudi antropològic interessantíssim que ens aportarà noves visions de la convivència entre els pobles.

El llibre està profusament il·lustrat i hi ha fotografies relacionades amb els gelaters ibenses que es van establir a Algèria, semblants a què es poden veure en el blog de Fernando y Mila (d'on he pres les fotos), que mostren als alacantins en situacions quotidianes, amb altres emigrants, en els seus llocs de treball, en llocs comuns d'Alger. Ambdós autors han arreplegat el testimoni directe d'aquells que van viure l'experiència d'emigrar a Alger per qüestions de carestia econòmica o d'exili polític.

Gràcies a este llibre em vaig assabentar que en la capital algeriana la gent continua usant una sèrie de vocables heretats directament de l'idioma valencià i el detall que més em va arribar al cor va ser llegir que uns dels carrers seguix anomenant-se actualment "Costera de la Basseta", en el barri de Bab-el-Oued.

Este acte tindrà lloc el pròxim dijous 14 de maig a les 19.30 h, i paréixer ser que comptarà amb projecció d’imatges i dades curiosíssimes, i podreu demanar als autors que vos dediquen el llibre.

Vos deixe els següents paràgrafs per a animar-vos a acudir a l'acte.

Els avantatges d'este mestissatge han pogut seguir-se i estudiar-se gràcies al conegut com a efecte retorn. «Una vegada instal·lats en la província després del seu periple a Alger, els alacantins portaven les influències d'altres cultures, com la francesa i l'hebrea, i d'una altra llengua, com el francés, gràcies a l'harmonia amb què vivien els habitants d'Alger», comenta Ángela Menages.

Gràcies a eixe intercanvi cultural, els algerians van paladejar les mones de Pasqua i les coques alacantines i els alacantins van poder disfrutar abans que altres municipis veïns els nous productes gastronòmics, fets pels seus paisans emigrants després del pertinent aprenentatge a Alger, com a pastissos de mantega i croassans.

Segons Monjo, d'Alger «van arribar els primers detergents químics, que van substituir als sabons casolans, així com recipients de plàstic per a la cuina, que van reemplaçar als de zinc, i -te-les i llanes sintètiques». Productes desconeguts per estes llars, com l'olla exprés, que va arribar a Alacant «procedent d'Alger a finals dels cinquanta». Indica Juan Luis Monjo que «En els municipis amb emigració arribava abans la modernitat».

Una vegada a Alger, els emigrants prosseguixen amb els oficis que exercien en el seu lloc d'origen. Els vilers es dedicaven al xocolate i a les tasques del mar junt amb els benidormins, els d'agost s'encarregaven de fer les botiges i els cànters, mentres que els procedents d'Onil, Ibi i Xixona eren gelaters, que «van aprendre les tècniques dels italians», assenyala Menages.

Per als que vullguen documentar-se més àmpliament, els recomane un article d'estos mateixos investigadors titulat ELS VALENCIANS DINS DE LA INTERCULTURALITAT DE L´ALGÈRIA COLONIAL (1830-1962) que es pot descarregar en format PDF.

12 comentarios:

Mari dijo...

Recomane a totes i tots que vagen a la presentació. Els autors, persones encantadores, la fan molt amena.

Geladora dijo...

Yo escuché a mis abuelos contar que aquí se pasaban penalidades por culpa de las largas sequías o malignas inundaciones, añadidas a una convulsa situación política y por eso mucha gente se dirigió a Argelia a buscar trabajo, pues estaba cerca y había mucho trabajo para los expertos gricultores alicantinos y murcianos.

Con la colonización puesta en marcha por Francia hacía mucha falta de mano de obra para trabajar en los nuevos viñedos. Al principio estos movimientos migratorios eran de tipo “golondrina”, temporales, pero con el tiempo se asentaron y poco a poco se fueron montando algunos negocios y pequeñas empresas.

Uno de nuestra familia nació en Argelia y llegó a tener la nacionalidad francesa, allá por los principios del S. XX

ordago13 dijo...

Me hizo mucha gracía lo de la tia aunque el trasfondo sea serio y preocupante¡¡¡

¿estuvo españa colonizando algeria? pense que esos eran los franceses

ordago13 dijo...

me ha hecho gracia lo de la tia aunque el trasfondo sea lamentable¡¡¡

¿estuvimos los españoles en algeria?

pense que esos eran los franceses

Claudio dijo...

Sempre es bó conèixer la propia història per a comprendre millor la propia realitat.
Els que tenim certa edat, hem sentit dir als iaios que, a tem porades, anaven al "moro" a la "poda" o a la "berema". O a fer teula i a "gelar".

No podré asistir a la presentaciò, encara que sí que m'agradaría fer-ho.

Que ho disfrutéu els que pugáu!

Toni dijo...

La emigración ha existido y existirá siempre. Lo que espero que desaparezca algún día es la xenofobia (el miedo al extranjero).

Anónimo dijo...

¿Esto tiene algo que ver con los "pies negros" de Argelia?

Basseta dijo...

Amigo Juan, deduzco que has tenido que hacer un esfuerzo para leer la entrada de hoy, pues está escrita en valenciano y para un madrileño no tiene que ser fácil. Lo tuyo tiene mérito y te lo agradezco.

Al anónimo anterior le explicaré que los llamados "Pieds Noirs" (pies negros) son los franceses nacidos en Argelia que tuvieron que abandonar el país tras la firma de los Acuerdos de Evian en 1962, que dieron lugar a la independencia de Argelia, ratificada posteriormente por referendum.

Estos Pieds Noirs, criados en una tierra que consideraban suya, tuvieron que dejarlo todo e intentar salvar la vida. Muchos de ellos se afincaron en Alicante, donde fueron acogidos.

Se puede encontrar mucho material en Internet sobre los Pieds Noirs. Por ejemplo, este enlace:

http://www.crisyc.com/?p=212

Anónimo dijo...

Una corrección Basseta: una gran parte de los pies negros fueron españoles o franceses de origen español. Precisamente por esta ascendencia fueron más de 30.000 los que se afincaron en Levante.

VIP dijo...

Soy INMIGRANTE, de tierras “castellanas”, de tercera generación y mis hijos de cuarta generación. Siempre en busca de trabajo, vamos DE PASO, con un DESTINO INCIERTO, HACIENDO CAMINO, pensando a veces en el CAMINO DE VUELTA.
Por ello, es conveniente recordar que España es una tierra de cruce de caminos desde que se hiciera tierra. Un territorio que también ha pasado a la historia por ir en busca de “Eldorado” y que ahora muchos ven como el mismo “Eldorado”.
PD.Aunque algún día el libro de papel sea relegado por el libro virtual, siempre quedarán este tipo de encuentros y las tertulias.

Anónimo dijo...

De todo lo que pones me quedo con esta frase: «En els municipis amb emigració arribava abans la modernitat».

ordago13 dijo...

te respondo aqui....
lei lo que pude jajajaj

esta es la prelista que tengo en un word titulado "inmigrantes"

celtas cortos - el inmigrante
manu chao - clandestino
manu chao - desaparecido
darga - stop baraka
darga - chumiram
gogol bordello -
johnny clegg -
- kecu minino na tchora
bob marley -
orishas -
juan luis guerra -

si se me ocurren temas los apunto en una lista que tengo y si se me ocurren canciones pues ya creo un word y voy añadiendolas segun las encuentro o alguien me las dice...

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È