miércoles, 29 de abril de 2009

Conversa amb escriptors de la comarca

"Els llibres tenen ànima. L'ànima de qui el va escriure, i l'ànima dels qui el van llegir, i el van viure i el van somniar. Cada vegada que un llibre canvia de mans, cada vegada que algú deixa que la seva mirada llisqui per les seves pàgines, el seu esperit creix i s'enforteix"
(L'ombra del vent)


La Llibreria Plumier d’Ibi ha organitzat per a demá, dijous 30 d’abril, una conversa amb tres escritors de la comarca de l’Alcoià: Jordi Botella (Alcoi 1958), Josep-Lluís Rico (Castalla, 1959) i Lliris Picó (Ibi, 1972).

Jordi Botella és autor de diversos poemaris i novel·les, entre les quals destaquen Bolero (1983) i Estació terminal (1998).

Josep-Lluís Rico és conegut fonalmentalment per la seua novel·la negra titulada El Geòmetra (1993) i per La llegenda de Nikté, publicada recentment.

Entre les obres de Lliris Picó podem esmentar Les ales de la memòria (2001) i L’olor dels crisantems (2005), entre altres. Es la responsable d'un magnífic blog anomenat "Fil d'Aranya".

Aquesta “Conversa amb escriptors de la comarca”, pretén apropar al públic lector tres dels nostres narradors més actuals, que ja en les seues primeres obres van començar a mostrar un gran interés per fer dels nostres paisatges, els nostres pobles i la nostra societat un espai literari obert al món.

L’acte tindrà lloc a les 20,00 h, al Centre Social Polivalent i actuarà com a moderador entre el públic i els autors, Josep Lluis Santonja (Director Arxiu y Xarxa de Biblioteques Municipals d’Alcoi).


"El que m’al·lucina d’un llibre és que, quan l’has acabat de llegir, t’agradaria que l’autor fos amic teu i li poguessis trucar per telèfon sempre que volguessis"
(Impremta Babel, Pàgina 244, de Andreu Carranza).

4 comentarios:

Lectora dijo...

Libros, ocio barato en tiempos de crisis económica. Quizás nos ayuden a alcanzar esa "sociedad del conocimiento" de la que tanto se habla y tan poco se estimula.

Vicente dijo...

Los libros gozan de buena salud en plena recesión. Pero el papel de los libros no debe quedar limiado a ofrecer una forma barata de ocio y evasión privados, ... deben ir más allá ... leer es el paso del yo al nosotros, es la piedra angular del proceso por el que forjamos nuestra identidad colectiva

Es motivo de satisfacción que según las estadísticas la comunidad lectora vaya en aumento en nuestro país, para alegría de la industria editorial y de los libreros, primer paso para formar una sociedad de ciudadanos atentos, sensibles y conscientes.

Leer de forma libre, alegre, gozosa, divertida y espontánea es un valor de los demócratas tan esencial como la igualdad o la tolerancia, y este tipo de actos como el que se anuncia para mañana deberían ser más frecuentes.

Mi felicitación a Luis Casado por sus iniciativas en el campo del libro y de la lectura.

Inés dijo...

Vivim en un dels països europeus amb major índex de fracàs escolar. Sumem en un exercici de càlcul ràpid les hores de permanència en el lloc de treball (el que el tinga) al temps empleat en els desplaçaments. Afegim a este resultat la mitjana d'hores, per persona, davant de la televisió (dades oferides pels índexs d'audiència), la convivència amb la família, fills o amics, la neteja personal i la intendència domèstica, urgències, imprevistos i l'obligat somni. Finalitzada el compte, poques hores queden per a la lectura. Cada vegada menys.

José Vicente dijo...

Des d'ací, la meua humil enhorabona a Luís Casado, a Pili...i en definitiva, a tots els que conformen eixa llibreria tan agradable que és la Llibreria Plumier. Un reducte en el centre d'Ibi on sempre et trobaràs com a casa, amb bona gent que t'aconsella què triar en eixe ampli i sempre interesant univers que és el dels llibres...
Ja són molts anys treballant per la cultura d'Ibi els que porta Luis organitzant cosetes... així dóna gust!

Quant als escriptors, la xerrada que es farà al polivalent haurà de ser una delícia, segur! Jo vaig llegir fa anys el llibre "Les ales de la memòria" de Lliris Picó, i em va quedar un bon record. Una activitat de segur enriquidora que no em quedarà altre remei que perdre'm...

Com està escrit als marcapàgines de la llibreria... "Los libros son bombones para el alma". Mai no em cansaré de repetir-ho. Què faríem els humans sense totes eixes vides que hem viscut, més enllà de nosaltres, més enllà dels límits físics que suposen els nostres braços, les nostres cames... i fins i tot els tabics de casa nostra, o les fronteres del nostre país, gràcies als llibres que hem anat llegint?

Què faríem sense totes eixes vides? Algunes persones es queixen de que la vida és massa curta... eixes persones no deuen haver descobert que, llegint llibres, multipliquem les nostres vides per dos, per tres, per quatre: per totes les vides dels personatges amb qui ens identifiquem...

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È