viernes, 4 de julio de 2008

Sàhara Occidental: ressenya d'una vergonya espanyola

"Alguns oficials de l'Exercite marroquí han comés el que es pot anomenar crims de guerra contra presoners fora de l'àmbit de la guerra... Molts civils van ser llançats al buit des d'helicòpters o soterrats vius simplement per ser sahrauís".

Qui així es pronunciava era ni més ni menys que Jalihenna Uld Errachid, actual president del CORCAS, Consell Real Consultiu per als Assumptes del Sàhara, una mena d'institució simulacre utilitzada pel rei Muhammad VI com a fatxada institucional per al control d'este territori ocupat.

Sumen ja més de 30 anys en què El Marroc s'ha negat a realitzar el referèndum d'autodeterminació proposat per l'Organització de les nacions Unides (ONU) com a solució a l'anomenat "conflicte del Sàhara Occidental", eufemisme que evita denominar la verdadera causa de la dita situació: la il·legal ocupació marroquina del territori sahrauí. Durant tots estos anys El Marroc ha provocat, intencionadament, un statu quo de la situació per a afavorir els seus propis interessos econòmics. El país alauita sap que el pas del temps li beneficia: no té cap problema a donar llargues a l'ONU proposant com a únic fi les negociacions amb el Front Polisario i rebutjant una vegada i una altra el referèndum d'autodeterminació, a pesar que en nombroses ocasions el poble sahrauí ha amenaçat de tornar a la guerra. Mentrestant, se succeïxen els acords econòmics que comprenen les terres de l'ex Sàhara espanyol sense que El Marroc reba alguna represàlia.

Al Sàhara estan vivint una història interminable de resolucions que fins hui no han servit per a res, o quasi res. Després que en 1991 entrara en vigor l'alt al foc de l'anomenat Pla d'Arreglament de l'ONU junt amb la Missió de nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental (MINURSO), els plans de pau de l'Organització se'n van anar van succeir sense cap èxit.

El Pla Baker de 2003, no obstant això, va suposar un canvi de rumb: l'acceptació que El Marroc rebutjaria qualsevol resolució que suposara la seua eixida pacífica del Sàhara Occidental, inclús si un referèndum així ho determinava. Ningú dubtava que de les urnes eixiria una victòria dels independentistes sahrauís, però l'abandó exemplar posterior per part del Marroc no estava tan clar. Així que James Baker, la màxima persona de confiança del llavors secretari de l'ONU Kofi Annan, va dissenyar una solució per etapes: el territori sahrauí gaudiria d'una autonomia limitada durant un màxim de cinc anys per a després sotmetre's a un referèndum. A pesar que comprenia la participació dels colons marroquins assentats en el territori durant estos 30 anys, que formen un gran percentatge de la població del Sàhara Occidental i estan a favor de la seua ocupació. El Marroc no va acceptar el Pla Baker.

En el seu lloc, el rei del Marroc Muhammad VI va fer la seua pròpia proposta: un pla d'autonomia per al Sàhara baix sobirania marroquina. La constant reiteració del pla sobiranista va portar a Baker a la dimissió. Li va succeir el peruà Álvaro de Soto, circumstància que tant França com Espanya (països interessats a mantindre unes bones relacions diplomàtiques amb El Marroc) volen aprofitar per a imposar retocs al pla Baker i fer-lo digerible pel Marroc. Miguel Ángel Moratinos inclús va proposar fer negociacions al marge de l'ONU, la qual cosa va alçar algunes critiques.

Les últimes resolucions (1754 i 1853) mostren la impotència de l'ONU enfront del Marroc. L'Organització es limita a exhortar a les parts a què “entaulen negociacions de bona fe i sense condicions prèes” (cosa que éabsolutament impossible i inclús contradictòa, ja que l'ONU reconeix el legím dret del poble sahrauí l'autodeterminació) i a posposar la MINURSO, que ja ha sigut prorrogada catorze vegades.

Vos esperem el dissabte a la vesprada en la Centre Cultural de la Vila per a

veure, sentir i tastar.

9 comentarios:

Anónimo dijo...

Lo que está ocurriendo en el Sahara es una verdadera verguenza, consentida por los paises " desarrollados ", que miran hacia otra parte porque no tienen la más mínima intención de solucionar el problema. ¡ Por un Sahara libre ya !

Claudio dijo...

Està clar que cap govern està disposat a ficar la mullada a favor del Front Polisario si això comporta enemistar-se amb el Marroc, molt més poderós y amb interessos econòmics i estratègics.

Hui per hui, no hi ha solució per al Sàhara Occidental si aquesta passa per l'autodeterminació del poble saharahui.

Molt havia de canviar l'opinió pública de tot Europa per a poder canviar la política dels seus governs respecte al Sàhara i a Àfrica en general. Estem massa ocupats amb els nostres propis problemes per a prestar atenció als del veí.

I això que, a vegades, la solució dels nostres problemes passa per arreglar els del veí.

pepe dijo...

España tiene una gran deuda con en este pueblo,al que la dictadura de Franco ,dejó abandonado a su suerte.
Depues el principal culpable, de lo que está pasando con el pueblo
Saharaui, es ese "titere" llamado
Naciones Unidas y que está dominado por Estados Unidos y sus sucursales.Ellos son los responsables de esta lamentable situación, ya que apoyan a Marruecos y son incapaces de hacer nada que pueda molestar al gran monarca y sus aliados.
El sabado todos a demostrar nuestra solidaridad con este gran pueblo al que quieren borrar del mapa las grandes potencias imperialistas.

Vicente dijo...

Yo he visto el DNI español de un saharaui, expedido por las autoridades españolas.

Pero los abandonamos a su suerte cuando la época de la transición. Es cierto que bastante teníamos si arreglabamos nuestra España, pero no es menos cierto que eran ciudadanos españoles de pleno derecho y los dejamos más tirados que una colilla.

Mathilde dijo...

Tengo compañeros que han visitado los campos de refugiados de Tinduf y cuentan con agrado las muestras de hospitalidad recibidas de los saharauis.

Me dicen que se percibe la simpatía que, pese a todo, guardan para los españoles, y que mantienen el castellano como segunda lengua en su sistema educativo.

Los saharauis distinguen perfectamente entre la actitud oficial de los sucesivos gobiernos y la de los ciudadanos españoles. Una parte de la ayuda que reciben y les ha permitido sobrevivir en el exilio procede de España, de diversas Comunidades Autónomas, entidades locales y asociaciones humanitarias y de apoyo a su causa y un buen ejemplo de ello es el "Hospital Navarra", en Tifariti (territorio saharaui).

Frente a esa hospitalidad y esa simpatía una no puede por menos que sentir vergüenza propia por la política de los gobiernos españoles. Lo que realmente debemos al pueblo saharaui no es solamente cooperación humanitaria, no es sólo ayuda sanitaria, alimenticia, educativa, o que acojamos niños saharauis en las vacaciones de verano (con ser todo ello muy importante). Lo que fundamentalmente debemos a los saharauis es un firme apoyo político en la escena internacional, en las Naciones Unidas, ante Marruecos, ante otros gobiernos, para que se cumplan los compromisos un día adquiridos por España y plasmados después en los planes de la ONU para la celebración del referéndum de autodeterminación. Planes continuamente obstaculizados por el gobierno marroquí ante la pasividad del gobierno español y de otros gobiernos.

R. Canalda dijo...

La población saharaui está disgregada desde hace 31 años y, actualmente, más de 200.00 saharauis sobreviven en la hammada argelina gracias a la ayuda internacional humanitaria.

Lo peor es que no hay solución a la vista

Acollida dijo...

Els campaments de refugiats estan assentats en una de les zones més inhòspites del desert del Sàhara, L'Hamada, allí, en l'estiu les temperatures superen els 50ºC i en l'hivern baixen fins menys zero.

Les dures condicions del lloc fan que la població siga totalment dependent de l'ajuda humanitària internacional; però a pesar de les dificultats, els sahrauís intenten sobreviure de la manera més digna, i lluiten d'una manera pacífica.

El Front Polisario va decidir en primer moment que no volia fer ús del personal de l'ajuda internacional, i les ajudes són organitzades i distribuïdes pels propis sahrauís refugiats. Els observadors internacionals han caracteritzat als campaments sahrauís com els que estan millor organitzats de tots els campaments de refugiats en el món.

Lamentablement, en estos últims anys s'han vist reduïdes les ajudes internacionals de manera gradual, la qual cosa ha provocat greus conseqüències de malnutrició entre els refugiat.

Els campaments de refugiats sahrauís són quatre: Smara, Aaiun, Auserd i Dajla, cada campament porta el nom d'una de les ciutats del Sàhara Occidental, que actualment està davall l'ocupació marroquina. En estos camps no es vaig poder oferir una eixida de futur als jóvens, motiu pel qual la població sahrauí està dispersa per tot el món, encara que hi ha un nombre elevat de sahrauí que estan vivint en les Illes Canàries i en la resta d'Espanya.

Jovenes por una causa dijo...

JOVENES POR UNA CAUSA: SAHARA LIBRE.

Este movimiento es una idea de los jóvenes saharuis y españoles que desean dar a conocer la situación que vive el pueblo Saharaui desde hace 32 años. Son jóvenes renovadores y con mucha ambición que pretenden emplear medios informativos y desde los cuales proporcionar todos aquellos conocimientos necesarios y adecuados a nivel nacional e internacional sobre el pueblo saharaui.

Anónimo dijo...

Bardem lanza un mensaje en video desde la página web http://www.todosconelsahara.com/

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È