lunes, 8 de octubre de 2007

Demà és festa nacional

El 9 d'octubre és el Dia de la Comunitat Valenciana, en el que commemorem tradicionalment l'entrada en la ciutat de València, l'any 1238, de Jaume I, Rei de la Corona d'Aragó, posant fi al domini dels musulmans en els territoris valencians. El 22 d'abril d'eixe mateix any s'havia iniciat l'assetjament de la ciutat, que es va rendir el 28 de setembre, a causa de la fam dels seus 15000 habitants.

Després de la derrota dels musulmans, Jaume I va decidir dictar unes normes legals particulars (els anomenats "Furs"), dotan d'entitat pròpia a estos territoris, i va ordenar repoblar-los per aragonesos en l'interior i per catalans en la costa, convivint durant anys amb els musulmans que van romandre en elles. Per tant, este 9 d'octubre celebrarem una vegada més el "naixement del poble valencià".

Jo crec que val la pena aprofitar l'efemèrides per a, a més d'agafar-se uns dies de pont, reflexionar sobre l'estat actual de la nostra llengua i la nostra cultura valenciana. El 9 d'Octubre serà quan molts dels nostres polítics decidiran parlar en valencià per a explicar-nos els èxits de la seua política econòmica, lo "modernos" que som a la Comunitat Valenciana i com són de roïns els socialistes que ens neguen l'aigua del transvasament.

No sóc l'únic a qui preocupa observar la forma en què s'està volent incrementar el sentiment anticatalanista, l'exemple més clar del qual ho tenim en l'intent de censurar les emissions de TV3 en la Comunitat. La dreta ultraconservadora s'ha volgut apuntar un tant al demanar el reconeixement del valencià com "idioma", però no mouen un dit per impulsar el seu ús, perquè ni utilitzen ni respecten la nostra llengua, esborrada pràcticament del mapa administratiu, polític i social, fins al punt que ha hagut de ser la pròpia Acadèmia Valenciana de la Llengua la que faça una crida als poders públics perquè tinguen com a un dels objectius primordials de les seues actuacions fomentar l'ús i ensenyament del valencià en tots els àmbits, a fi de garantir-ne l’oficialitat efectiva.

Tenim dos opcions: o seguim empenyorats en "ofrenar noves glòries a Espanya" o intentem recuperar alguna arrel d'identitat en nom de la nostra dignitat com a poble.

1 comentario:

José Vicente dijo...

Si ja és preocupant el fet que no s'impulse millor l'ús del valencià, encara ho és més el fet que s'estiga extenguent el sentiment aqueix de què parles, el sentiment anticatalanista per les nostres terres... És vertaderament preocupant veure com el PP pretén enfrentar els valencians amb Catalunya, propiciant un sentiment de rebuig cap a la comunitat veïna, una cosa tan greu; per ximples finalitats polítiques i econòmiques.
En lloc d'aprendre dels avenços dels altres, ens posem en contra d'ells, negant inclús evidències i volent diferenciar-nos dels altres pobles d'Espanya en lloc de propiciar una bona relació entre ambdós territoris.
És de vergonya, i que damunt, ho facen d'una manera tan descarada.

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È