lunes, 3 de septiembre de 2007

Fracàs escolar o fracàs educatiu

Els que tenim certa inquietud pels temes educatius, no podem deixar d'apenarmos per notícies que mostren el ja que sabem però que no volem deixar d'espentar per motivar a la societat en la recerca de solucións.

No m'agraden les notícies que diuen que a Espanya el fracàs augmenta cada any per damunt de lo que ho fa a Europa. Tampoc m'agradarien si digueren que augmenta menys, però m'indicaríen que estem en el bon camí.

Encara m'agrada menys quan diuen els estudis que fan els organismes oficials que es a la Comunitat Valenciana a on més està pujant l'index de fracàs escolar.

Parlar de fracàs escolar implica que els que fracassen son els alumnes, que no s'esforçen prou. Bo, podria ser. Però, per que no s'esforçen? Estan suficientment motivats? Ells son els protagonistes de la tasca Educativa, però no son els únics actors. Hi havem altres sector de gent adulta que som els responsables d'eixa Educació que reben els nostres xiquets i xiquetes.
Es menester ser valents i assumir les responsabilitats que ens toquen. Jo no soc cap expert en el tema, per això tinc que acudir als que sí que ho son i considerar el que ells diuen, meditar-ho i tractar de posar-ho en pràctica.

A Ibi s'ha tractat de fer alguna cosa des del Consell Escolar Municipal, posant en marxa un Plá de Prevenció del Fracás Educatiu. Es molt difícil véncer la inèrcia que tenim tots els implicats perque estem com adormits cadascú en els nostres propis problemes. Es menester despertar en nosaltres la consciència que el problema es tan greu com el de terrorisme. No soc un exagerat, no. No estic minimitzant el terrorisme, que tal volta estiga masa inflat, sinó que estic destacant la importància que té l'educació en el desenvolupament de la societat.

I parle d'Educació, no d'ensenyament.

Tots els problemes que pateix la societat -terrorisme, violència de qualsevol tipus, marginació social, manipulació de qualsevol grup cap a un altre, etc.- tenen els arrels en l'Educació.

Meréix que se li preste molta més atenció, per part de tots.

2 comentarios:

José Vicente dijo...

Tens raó quan dius que el problema de què parlem és greu. I molt. Fa uns mesos, el meu pare comentava que, en la societat actual, molts dels joves sabem molt sobre matemàtiques, o ciències o història... sabem més en eixe aspecte del que sabia la seua generació a la nostra edat, però que, en canvi, sabem ben poc de la vida. Ens costa molt més prendre decissions del que, potser, els costava als de la seua generació quan eren joves: som més inmadurs. I això es deu, ni més ni menys, a l'educació. Com que som més inmadurs, som menys responsables. Estem cada dia més acostumats a que ens faciliten les tasques, a que ens donen més oportunitats, amb la qual cosa no valorem les que tenim i ens esforcem menys. És la llei del mínim esforç. I així, fracasem, tant en escola com, en moltes ocassions, en temes personals.
Opine com tu quan deixes caure el tema de la motivació: des del meu punt de vista, en l'actualitat, quan un alumne -parlant de temes d'ensenyament- suspèn una assignatura a l'escola, en lloc de motivar-lo per a què estudie més o ensenyar-li nous mètodes, preguntar-li en què creu que ha fallat; el que es fa es dir-li la data del pròxim examen, el de setembre, el de recuperació. Està molt be tenir una altra oportunitat, clar que si, però així no s'acaba el problema, perquè l'alumne, com que sap que en té mes oportunitats, no s'esforça al màxim.
Cal parlar amb els estudiants amb problemes i ajudar-los, motivar-los de veritat, tant en escola com en casa.
És un problema greu, és un símptoma de irresponsabiltat: hem de formar alumnes amb valors, amb idees clares, amb motivació i aspiracions; sinò, poc progrés ens espera.

sandra dijo...

Conozco un caso de una niña con algo de retraso intelectual que pasa a sexto y casi no sabe sumar y restar y la jefa de estudios le dijo a la madre que pasara de curso para no crearle trauma y que ya en el instituto se ocuparian de ella.Es una verdadera vergüenza que se pasen la pelota unos a otros y que no les importen a los maestros los alumnos.Bueno y después están esos padres que no saben ni en que curso están sus hijos y que piensan que el colegio es una perdida de tiempo.

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È