jueves, 16 de agosto de 2007

Una planta medicinal: el Timó (Thymus vulgaris)

"Tomillo" és el nom comú en espanyol amb el que es coneixen a diverses plantes del gènere Thymus, de la família de les labiades (llepava'ls o "lamiaceae"). El més comú i conegut és Thymus vulgaris, que s'empra com a condiment i com a planta medicinal.

El timó es un xicotet arbust perenne, de fins a uns 40 cm. d'alçària, de tiges llenyoses i molt ramificats. Els fulles són xicotets, estretes i ovals, amb una pelussa pel revés. Les flors són rosades, xicotetes i disposades en corimbe. Florix a partir de març, durant la primavera.
Creix en llocs silvestres, en vessants àrides, pedregoses i solejades. També es cultiva en horta per les seues propietats com a part de les fines herbes.

S'utilitza en la cuines de la conca mediterrània, en la cuina francesa, és un component important en un buquet garni (jolivert, timó i llorer), a més de en les Herbes de Provenç. També s'utilitza àmpliament en les cuines del Caribe. A Jordània el condiment zahtar (orenga, llavors de sèsam torrades i sal) conté timó com el seu ingredient fonamental. El timó deu afegir-se al guisat en els seus inicis perquè els seus olis tinguen temps d'impregnar-se.

El timó és una de les plantes que abunda per la Serra de Mariola y a la nostra comarca s'ha utilitzat per a preparar l'herbero. Els antics egipcis utilitzaven esta herba per embalsamar. Els grecs la utilitzaven en els seus banys i la cremaven com a encens en els seus temples.

Es creu que la seua extensió per tot Europa es deu als romans i l'ús que d'ell feien del timó per a purificar les seues vivendes. En l'Edat Mitjana, les dones sovint donaven als seus cavallers i als guerrers regals en què incloïen fulles de timó, ja que creien que amb açò augmentaven el coratge del portador. El timó també s'usava com a encens en els funerals i es posava també en el taüt amb el que suposaven assegurar un bon trànsit a la pròxima vida.

Per a ús medicinal es recol·lecten les flors i fulles. Es realitza a la primavera, amb temps sec i solejat. Les parts tallades es deixen assecar a l'ombra i en lloc ben ventilat. S'emmagatzemen en recipients hermètics, allunyats de la humitat.

El timó té variades aplicacions medicinals. A pesar del seu predicament, no va entrar en les farmacopees fins al segle XVI, sent un desconegut per als autors clàssics.
Les flors són riques en timol; són antisèptiques, tòniques, estimulants de les defenses de l'organisme, balsàmiques, expectorants, digestives i antiespasmòdiques. El seu poder antisèptic s'empra en les afeccions de la gola, aparell respiratori, refredats i refredats. És un adequat antiparasitari. S'utilitza externament en rentades i afeccions cutànies; també en llavats intestinals. Es prepara com a infusió, liniment o extracte, i s'aplica en forma de banys, gargarismes, compreses, cataplasmes, etc. S'empra en la preparació de licors digestius; també és un condiment habitual en moltes cuines.

Com a remeis mes coneguts tenim la infusió de timó antisèptica per a afeccions respiratòries y especialment com a expectorant i contra els refredats: bullir una tàcita d'aigua amb un grapat de fulles o flors de timó, deixar reposar quinze minuts i colar, afegir el suc d'una llima i una cullerada de mel de romer y prendre 2 o 3 tasses al dia.

També és freqüent preparar un bany de vapor de timó per a refredaments i afeccions de gola: a un litre d'aigua calenta afegir un grapat-te de fulles o herbes esmicolades, deixar reposar uns 15 minuts, filtrar i abocar en l'aigua del bany procurant inhalar els vapors profundament.

No hay comentarios:

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È