lunes, 11 de junio de 2007

La memoria debe ser la accion

He rebut per correu electònic una petició de suport de la lluita dels mestres a Neuquén (Patagònia, Argentina). La història vé descrita en aquesta pàgina , però un resum seria el següent:

Els mestres després de passar més d'1 mes de vaga exigint un augment salarial (el seu sou, d'uns 200 €/mes, és inferior al salari mínim d'Argentina) van decidir tallar una carretera i la represió policial va ser brutal, tot incloent un assassinat per part d'un policia d'un dels professors, Carlos Fuentealba, dins del seu cotxe. Ara estan cercant suports internacionals per a jutjar els implicats.

Per Internet arriba a casa de tot, i tot no ens ho podem creure. A més, hi ha coses que resulten més difícils encara de creure. A punt he estat de tirar a la paperera el correu sense quasi llegir-lo, però no ho he fet (realment em resulta prou difícil tirar qualsevol cosa a la paperera sense llegir-la, és per això que al meu voltant ja quasi no caben els papers).

He llegit el correu, he pensat que necessitava saber més. Possiblement tots vosaltres ja ho sabeu, però he de reconeixer que a mi, moltes vegades, les coses m'entren per una orella i m'ixen per l'altra; la tele parla mentres faig el dinar o planxe, però jo tinc el cap a un altre lloc i no m'entere de res. Perquè no crec que una cosa aixina no haja eixit a les noticies, no.

He buscat... i he trobat. Molta cosa he trobat. Massa. Ací tenim una mostra...





Diuen que una imatge val més que mil paraules. Ací hi ha moltes imatges i poques paraules, però importants, sinceres, sentides, dolgudes... Si pensem el que estem veient, potser arribem a la conclusió que el valor i la mesura de les coses ha canviat, que les coses importants que sempre han estat clares, cada dia ho estan menys. Potser el nostre cor i el nostre cap s'ompliga de rabia. Potser ens agradaria saber expresar la nostra rabia, per exemple, com l'expresen algunes persones a este blog

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Increíble,escalofriante,vergonzoso,inaudito,el asesinato de este maestro,en un pais democrático, por reclamar un sueldo,al menos, equiparable al salario mínimo.
¿Por qué Argentina, siendo un pais rico,cultas sus gentes,es gobernado por esa clase política rastrera y asesina, manejada por el capital norteamericano?.

Fabiana dijo...

Este brutal, gravísimo e inmensamente triste hecho ha sido otro duro golpe para la sociedad argentina, que está herida por la desigualdad social, y que día a día padece la desidia del Estado, que no cumple con la educación, la salud, la seguridad, los jubilados. Es degradante que los docentes tengan que salir a la calle a pedir por un salario digno, por escuelas en condiciones… Como manifiesta Mari, “las cosas importantes que siempre han estado claras, cada día lo están menos”… Me vienen a la mente unos versos del cantautor cubano Pablo Milanés: “(…)La vida no vale nada / cuando otros se están matando /y yo sigo aquí cantando / cual si no pasara nada. /La vida no vale nada / si escucho un grito mortal / y no es capaz de tocar / mi corazón que se apaga. (…)”. Gracias, desde Argentina, por la empatía, y por ser parte de la memoria colectiva.

Mari dijo...

Gracias a ti Fabiana. Cuando escribí esto, lo hice para dar a conocer los hechos a los ibenses, en ningún momento pensé que desde Argentina iba a ser leído. No recordé en ese momento que tenía personas conocidas en Argentina, personas admiradas a las que nos une un pasado común.

Un beso de mi parte y otro de parte de mi madre. Recuerdos a Wilma.

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È