jueves, 26 de abril de 2007

En Malawi no en tenen prou

Esta nit hem estrenat en el Polivalent la pel·lícula "Ja en tenim prou", amb un guió basat a denunciar la degradació del nostre territori, el balafiament de fons públics en projectes faraònics, la corrupció urbanística, les promeses incomplides i l'abandó dels ciutadans valencians a la seua sort.

No es pot dir que haja sigut un èxit de públic, però als que allí estàvem se'ns ha fet curta. Hem pogut tindre accés a imatges i informació sistemàticament ocultada per la ràdio i televisió pública valenciana.

Però com sempre en el cine, abans de passar la pel·lícula hem tingut un "curt". En este cas ens acompanyava Raúl Martos Reche, periodista ibense que ha tornat recentment de Malawi, on ha estat 8 mesos treballant en un projecte de cooperació i desenvolupament. Raúl ens tenia preparada una presentació de diapositives titulada "Un gra d'arena per a Malawi" per a documentar-nos sobre l'estat de precarietat en què es troba este país africà en general (que està entre els més pobres del món, ocupant el lloc 166 d'un total de 177 països) i les seues escoles en particular.

Raúl té intenció d'arreplegar roba, material escolar i joguets per tot Ibi per a enviar un carregament a Malawi i ens va demanar la nostra col·laboració. De moment, li estem ajudant a divulgar la seua iniciativa i ara vos toca a tots vosaltres. Raúl s'oferix a passar per la vostra casa i arreplegar els paquets que se li puguen preparar, només cal cridar-li al 626 46 00 82.

5 comentarios:

Paco Pou dijo...

UNA ROSA DE PAPER
–Manel Rodríguez-Castelló–


Malgrat l'obligat somriure d'autobombo que exhibeixen els dirigents valencians del PP, malgrat que manifesten una fe cega en la perfecta simbiosi establerta entre els seus culs i les poltrones on seuen, i un llarg etcètera de malgrats, alguna cosa no els deu quadrar en els càlculs electorals que es fan quan, excepcionalment, es troben fora de pantalla. No s'entendria, si no, el sarau que han muntat a compte de les emissions de TV3 al País Valencià, que ha provocat una resposta de la ciutadania inimaginable des del llimb on deuen viure. Ni s'entendria que s'unflen els censos com si foren rosetes i que apareguen fantasmes de votants pertot arreu, no per estranyes causes paranormals, sinó per la llarga mà del caciquisme, la cara dura i el menyspreu a les regles del joc democràtic. En comptes d'agranar la pròpia casa i dissipar les fundades sospites del personal, el PP prefereix vetar, amb el concurs de la Junta Electoral, les emissions del documental Ja en tenim prou en Ajuntaments i –pobra autonomia universitària!– en la Literària de València. Mal s'ho deuen veure venir quan pretenen impedir la crítica i la lliure transmissió de les idees, fonaments de tota democràcia. O molta confiança en la pròpia omnipotència quan el Dia de les Corts Valencianes, en què la institució commemora el 25 d'abril, Camps es converteix en President de la fugina per jugar una partideta de tennis. Mal exemple per als nostres escolars.
Malgrat prohibicions i entrebancs, tanmateix, Ja en tenim prou és un èxit incontestable. La seua realització, amb la implicació d'un bon grapat de col·lectius, ciutadans i artistes, i la seua visió al llarg i ample (més llarg que ample) del país és ja un èxit sense precedents, el final d'una llarga atonia, el principi de la visibilitat. I ho serà encara més si s'entesten en la censura. Aquests curtmetratges són, al capdavall, les proves del crim, la sang de la terra ferida, i ja s'han convertit en crit i consigna. Com aquella rosa de paper que cantava el poeta i que anava passant de mà en mà per a disgust de tots els sàtrapes. Perquè, efectivament, ja en tenim prou i massa. Au.

Levante-EMV, 28/4/07

manel rodríguez castelló
manelrc@ono.com

Raúl Martos dijo...

Com tu vas dir, el contrast entre la presentació sobre Malawi i el video amb les accions fetes pel PP de la Comunitat Valenciana durant els últims quatre anys. I després es queixem per gust.

Per qué vull arreplegar roba, material escolar i joguets? En Malawi, la majoria de la població viu en zones rurals pobres. Les families gasten els pocs diners que tenen en aliments. Per tant, no poden comprar altres productes que no siguen de primera necessitat pero que també son importants.

Encara que la educació primaria en Malawi es gratuita, molts pares no volen enviar als seus xiquets a l'escola perque no tenen roba adecuada o, simplement, no tenen roba. El mateix problema de roba tenen els adults.

Ademés, molts xiquets treballen al camp i després, si tenen sort, van al col·legi. Pero no tenen materials (llibretes, llapicers...) que faciliten el que estan aprenent. Hi ha al voltant de 200 estudiants en una classe, a vegades sense sostre, portes, ventanes, cadires... o davall d'un arbre. L'educació es un dels principals motors del desenvolupament i, amb esta iniciativa, pretenem possar-ho un poquet més fàcil per a ells.

I, tenim en conte la infancia que aquests xiquets estàn vivint i que nosaltres vivim en un poble jogueter, no ens costa res col·laborar per a possar un sonriure en les seues cares. El principal dret dels xiquets es disfrutar d'una infancia digna, com qualsevol altre xiquet del món.

Tot el material arreplegat serà enviat a Malawi, on els voluntaris que ara estàn treballant en aquest pais subsaharià desde l'any passat s'encarregaran de distribuir-los entre els més necessitats.

Esta es la petita iniciativa que volem empendre desde la nostra localitat i que, per a fer-la possible, necessitem de la teva col·laboració.

Simplement he d'agrair al grup EUPV en Ibi i al seu candidat a l'alcaldia José Vicente Verdú Gisbert l'oportunitat que m'han donat per a explicar esta iniciativa.

Gràcies

A.M.G. dijo...

Ya me contarás que hiciste para saltarte la prohibición de proyectar la película. El Polivalente es un centro que depende del Ayuntamiento y el acto tendría que haberse prohibido por decisión de la Junta Electoral. La ley y las decisiones judiciales están para cumplirlas ¿no?

Anónimo dijo...

E. Cerdán Tato en El País de 29 de abril de 2007

Lo que le queda del PP a Camps, después de la desbandada de los zaplanistas enrolados en diversas siglas, no es más que pánico a dejarse el poder de la Generalitat. Ese pánico lo ha llevado a desconfiar de cuanto lo rodea, y a precipitarse, sin pensárselo dos veces, en la práctica del lápiz rojo, tan propia de regímenes dictatoriales, de esos que abominan de los derechos y libertades de la ciudadanía. Camps se ha dado un baño lustral en las charcas putrefactas de los inquisidores, de los reprobadores, de los chivatos y mamacallos, y cómo ha salido el hombre. Imagínenselo. Con esos churretes, Camps ha emprendido su cruzada contra la libertad de expresión y no hace más que dar mandobles a su propia sombra. Así se explica su derrota en los altos de la Carrasqueta, y en las cercanías del repetidor de TV3, que tiene instalado Acció Cultural del País Valencia. Bajo la lluvia, cientos de personas impidieron que se perpetrara el cierre de las emisiones y que se mutilara el derecho a la pluralidad informativa, por la actitud "franquista e intolerable" del PP, como ya es bien sabido, aunque Eliseu Climent, presidente de ACPV, no se privó de puntualizarlo una vez más. Mientras continúa esta guerra, en el frente del Ja en tenin prou se suceden las escaramuzas. Ciertamente por un disparate de la Junta Electoral de la Comunidad Valenciana, como ha calificado la candidata del Compromís a la Generalitat, Glòria Marcos, a la decisión de prohibir parcialmente la proyección del largometraje Ja en tenim prou. Como era previsible, la prohibición no ha hecho más que aumentar muy considerablemente el interés por verlo. Ja en tenim prou se está convirtiendo en un fenómeno social, por su indudable calidad y por la torpeza y los tembleques del PP. Se trata de una serie de vídeos realizados con ingenio, ironía y sarcasmo, a lo largo de los cuales se critican diversos aspectos de la política que ha realizado y realizan el ejecutivo popular, en nuestra autonomía. De un lado, Camps se ha revelado notable discípulo de Fraga, en sus tiempos de ministro de Franco; y de otro, su denuncia no viene más que a sentenciar, por la mezquindad de sus pretensiones de censor, el acierto de los contenidos de una película resuelta en éxito. Pero es lamentable y hasta repugnante, observar ciertos comportamientos que atentan impunemente contra la imaginación y el talento de los creadores, y contra la libertad de crítica. La miseria cultural y artística, el endeudamiento generalizado y la desorbitada especulación del suelo, son los límites de esta Comunidad, que se hunde irremediablemente. En cierto folletín, un caballero le pregunta a una joven: "¿Por dónde se va a su habitación?". Y la joven, honesta y ruborizada, le responde severamente: "Por la iglesia". El censor, confuso y temeroso, por lo que consideró irreverente, tachó la respuesta, y lo complicó más, al escribir en su lugar: "Por la cocina". Pues por la cocina, Camps siempre podrá encontrar una puerta discreta para abandonar el escenario.

Pere Montagut dijo...

Hauria d'haver sigut l'Ajuntament qui haguera impedit la projecció de la pel·lícula, i no ho va fer. És ell qui ha de justificar la seua desídia, o potser la seua desinformació.

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È