jueves, 19 de abril de 2007

25 d'abril: BATALLA D'ALMANSA

He pogut saber per l'escassa publicitat que ha tingut l'esdeveniment, que l'Ajuntament ha organitzat en l'Arxiu Històric Municipal una sèrie de conferències amb motiu de la Batalla d'Almansa. Faré tot el que es puga per acudir esta nit a què impartirà Antonio Castelló perquè, coneixent el grau de meticulositat i exactitud amb què estudia, investiga i escriu, estic segur que tots els que vaja passaran una bon estona.

Ara pronte farà tres-cents anys, el 25 d'abril de 1707 va tindre lloc la Batalla d'Almansa, dins del context europeu de la Guerra de Successió als territoris de la monarquia hispànica i en la que van participar molts ciutadans valencians, però també de la resta de la Corona d'Aragó, i dels aliats holandesos, anglesos i alemanys. No obstant, els pobles de la Foia de Castalla, van manifestar la seua fidelitat al futur Rei Felip V, la qual cosa li va valdre a Ibi, Banyeres de Mariola, Monòver i altres, els títols de "Noble, Fiel y Leal".

Com es sabut, en aquella batalla va triomfar Felipe d'Anjou, pretendient de la Casa de Borbón, sobre el Archiduque Carlos d'Austria, pretendient de la Casa d'Austria, lo qual, per si mateix, no deixa de ser una simple anècdota. Lo dolent es que després de la batalla es cometeren un gran nombre d'atacs i pillatges contra la societat civil (com la crema i destrucció de Xàtiva), per a culminar en la publicació del "Decreto de Nueva Planta" amb el qual Felipe V suprimia la llei pròpia valenciana i se'ns posava davall de l'ordenament jurídic de Castella, provocant la desaparició de tots els nostres usos i costums antics.

Tal és la gravetat de lo succés que encara acostumem a dir allò de "Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança...".

Tres segles després, la Lley Orgánica 1/2006, de 10 de Abril, del Estatut d'Autonomía de la Comunidad Valenciana, deroga el Decret de 25 de maig de 1707 i reconeix la reinstauración del Furs Valencians, donant a la Generalitad Valenciana el poder sobre ells.

Ara, a la Comunitat Valenciana, el 25 d'abril es commemora com el Dia de les Corts Valencianes. Potser no tant per a recordar una data luctuosa com per a reivindicar la nostra identitat com a poble, com a comunitat, país o regió europea (¡qué mes dona!).

3 comentarios:

Basseta dijo...

Bé, fa a penes una hora que ha acabat la charrada de D. Antonio Castelló i, tal com s'esperava, ha sigut tot un plaer escoltarlo. Exahustivamente documentat, en poc més d'una hora ha sigut capaç de transportar-nos a una època de la història d'Ibi no per desconeguda menys apassionant.

Hem pogut conéixer la vida, obra i desenllaç de dos personalitats del nostre poble, Pedro Corbí i Francisco Ferrando, dos extraordinàries biografies a què el destí va col·locar en bàndols enfrontats. No importa qual d'ells va ser el vencedor, ni amb quines armes va lluitar; la conclusió és que ja pel 1700 teníem a un "europeista" enfront d'un "cacic".

Si hi ha una cosa que apreci en D. Antonio és la seua objectivitat històrica, la seua capacitat per a extraure conclusions dels esdeveniments passats que resulten plenament aplicables als nostres dies. Amb les seues minucioses investigacions D. Antonio acaba demostrant que la naturalesa humana a penes patix variacions amb el pas dels segles. L'ús i abús d'informació privilegiada, les pràctiques restrictives de la competència, el coqueteig (o maridatge en algun cas) entre el poder polític i el poder econòmic, i tantes i tantes conductes que pensem pròpies del nostre temps però que estaven a l'orde del dia en fa 300 anys.

Són moltes les reflexions que em vénen al cap després d'una magistral conferència com la que hem pogut disfrutar esta nit. Enhorabona mestre.

Anónimo dijo...

Els cacics que ara governen al País Valencià, no massa diferents dels que implantaren el Decret de Nova Planta, volen aprofitar el 25 d'abril d'este any, per tancar els repetidors de la TV3. Camps i els seus, aprofiten qualsevol oportunitat per atacar la nostra llengua, impedint la seua unitat i la seua normal difussió al nostre territori. Com a mostra, un botó:

LA GENERALITAT VALENCIANA FA "TRADUIR" UN LEMA DE LA Unió Europea "JUNTS DES DE 1957" AL VALENCIÀ, IDÈNTIC AL CATALÀ


Junts des de 1957. Aquesta és la versió catalana del lema amb què la Unió Europea celebra els 50 anys del tractat de Roma. La Comissió Europea ha traduït el Together since 1957 original, en anglès, a les 23 llengües cooficials de la Unió i a d'altres que no ho són, com ara el basc –Elkarrekin 1957az gero–, el gallec –Xuntos dende 1957– i el català. La Generalitat Valenciana, però, ha exigit que el lema tinga també una versió «en valencià», lògicament, idèntica a la feta en català: Junts des de 1957.

La diferenciació entre català i valencià que va fer el ministre espanyol d'Afers Estrangers, Miguel Ángel Moratinos, al Consell de la UE el desembre del 2004 encara es paga. El govern del PSOE va reclamar llavors l'oficialitat no del català sinó de la llengua que «s'anomena català a la comunitat autònoma de Catalunya i a la de les Illes Balears i que s'anomena valencià a la Comunitat Valenciana». Així, la Constitució Europea es va haver de traduir també «al valencià», i es van canviar unes quantes paraules de la versió catalana. I ara, el govern valencià de Francisco Camps, en l'últim episodi del secessionisme lingüístic que promou, ha exigit que es faça el mateix amb el lema Junts des de 1957, tot i que en aquest cas no és necessari canviar ni una sola lletra: Together since 1957 es diu, arreu dels Països Catalans, Junts des de 1957.

El secretari autonòmic de relacions amb la UE de la Generalitat Valenciana, Rafael Ripoll, va demanar formalment a la direcció general de comunicació de la Comissió Europea, que depèn de la vicepresidenta Margot Wallström, que incloga una versió «en valencià» del lema. I aquest departament en va autoritzar la traducció, segons han confirmat fonts de la delegació de la Generalitat Valenciana a Brussel·les a El Punt. El lema, expliquen les mateixes fonts, ja s'usa i es pot trobar, per exemple, a l'oficina d'informació Europe Direct de la ciutat de València.

EL MÉS GRACIÓS DE TOT ÉS QUE ELLS NO ES LLIGEN LA VERSIÓ EN LA NOSTRA LLENGUA, SINÓ LA VERSIÓ CASTELLANA.

com diria aquell... "molta mala llet!"

És una llàstima que no haja pogut anar a la xarrada, però està molt bé que les organitzen. Em va sorprende quan vaig llegir a la prensa que l'Arxiu havia tingut eixa iniciativa.

Bona nit i bona sort, Basseta!

Claudio dijo...

Estic encantat de comprobar tot el es pot deprendre visitant este blog.
No soc pas un extremat en la defensa de la llengua valenciana, reconec que es idèntica a la catalana, com dues germans bessons. Es diferèncien ben poquet.
Pero, sí que m'interesa l'Història Valenciana i agraixc les vostres intervencións, que son molt instructives.

Tots els díes entre amb il·lusió en este blog, perque quan eixc d'ell estic més satisfet.

Grácies.

Related Posts with Thumbnails

Blog Rank

Twingly BlogRank

Contador de visitantes

Lo último publicado en blogs ibenses

È